Amb el temps, les forces d’en Ramonet i els seus pirates,
s’esgotaven. En canvi, en Max i la seva colla, eren molt forts.
Veient això, en Max va demanar a en Ramonet que es rendís.
- No!! -Va dir
en Ramonet- Això mai!
Una nit que
estaven adormits en Max i la seva tripulació, van arribar
en Ramonet i els seus i van segrestar el Tuc–tuc. El lloro
va cridar amb totes les seves forces però no el van sentir.
Al matí, en despertar-se en Max, no va veure el Tuc-Tuc i,
tot buscant-lo i cridant-lo, va trobar un escrit que deia: “Si
trobes el tresor i ens el dónes, deixarem anar el lloro!”
Preocupats i tristos, en Max i els seus van anar a buscar el tresor.
Aviat el van trobar. Primer van pensar d'enganyar a en Ramonet i
rescatar en Tuc-tuc, però el pirata Barba Lila va tenir una
idea: podien arribar a un acord...
- Nosaltres
ens estimem molt aquesta illa i a en Tuc-Tuc, estem disposats a
compartir el tresor amb vosaltres si ens torneu en Tuc-Tuc, si respecteu
i protegiu la natura de l'illa i si deixeu de ser tan egoistes i
enfadosos. Si és així, fins i tot podem compartir
aquest paradís i ser companys i amics.
I sabeu què
va passar? Doncs que avui, a la meravellosa illa Barbacolors hi
viuen una colla de gent: avis, àvies, homes, dones, nois,
noies, nens i nenes .... que sovint, als vespres, al voltant de
la llar de foc, escolten la història de la seva petita illa...
els ho expliquen dos simpàtics avis i grans amics en Max
i en Ramonet.
