Però de sobte, es va sentir un fort soroll i … la terra
es va obrir.
Van caure tots els pirates a dins d’una gran i profunda cova.
En Max i en
Ramonet es van posar a parlar en un racó:
- D’aquí
no en sortim - deia en Ramonet.
- Ens hem d’ajudar - va dir en Max.
- D’acord –va respondre en Ramonet.
Llavors en Tuc-Tuc
va trobar una solució, va sortir volant de la cova i va anar
a buscar els altres lloros.
Tots els lloros
van buscar fulles de palmera, lianes, arrels i tot allò que
es pogués fer servir de corda i ho van llençar a dins
de la cova.
Tots els
pirates junts van començar a trenar una gran corda.
Quan va estar acabada en Tuc-Tuc i els seus amics van agafar-la
i la van lligar a un arbre molt fort, fent servir els seus becs.
A poc a poc,
tots els pirates van sortir de la cova, estaven tan contents que
ja no recordaven que eren enemics.
Llavors, Barba Grisa, que tenia molt bona vista, va veure una cosa
que brillava.
Es van acostar tots a poc a poc i van veure que era un tresor. El
van obrir i …
A dins hi havia
un paper que deia :
En Max i en
Ramonet van decidir que això era veritat i es van fer una
forta abraçada.
Els dos vaixells,
junts, van tornar a Tenerife.
Quan van arribar, van celebrar una gran festa, on hi va ser convidat
tot el poble, amb música, coets i molta alegria.
I la festa va
ser tan gran que si no ha acabat encara dura.
