L’última lluita la van guanyar en Max i els Barbacolors
i, per càstig, van enviar en Ramonet i els seus pirates a
l’espai amb una nau espacial que havien construït ells
mateixos. La van fer enlairar des de la platja per no destruir l’illa
amb el foc del coet.
Després,
els Barbacolors, tot seguint el camí que marcava el mapa,
van anar per la selva fins arribar a una palmera que hi havia goril.les
a baix i micos a dalt. Es van espantar i es van quedar quiets. Llavors,
un mico els va tirar un coco que va anar al cap del pirata de la
barba daurada. el coco es va obrir i de dins hi va sortir un paper
que deia: “Acosteu-vos sense por perquè els goril.les
i els micos estan domesticats i són inofensius” i el
signava “Sabates Blanques”.
Els pirates
i en Max es van acostar als goril.les i de darrera unes plantes
va sortir un nàufrag amb la barba llarga i cargolada que
portava unes sabates blanques molt gastades i sense cordons.
- Tu has escrit
el missatge?- li va preguntar el pirata de la barba grana.
- Ets en Sabates
Blanques, germà d’en Barba Negra, el pirata de l’oceà
Pacífic?- va dir el de la barba blava.
El nàufrag
els va dir que sí, que ell era en Sabates Blanques i havia
escrit la nota del coco.
- Qui ha domesticat
els goril.les i els micos? – preguntà el pirata de
la barba taronja.
- Ho he fet
jo – digué en Sabates Blanques.
- Saps on és
el tresor? Ens ho pots dir? – li va preguntar en Max.
- Us ho diré
amb una condició - respongué en Sabates Blanques –
heu de compartir el tresor amb mi.
- D’acord!-
li digué en Max.
- El tresor
és dalt de la palmera que vigilen els goril.les i els micos
- va dir en Sabates Blanques.
Llavors, el
pirata de la barba rosa es va enfilar a la palmera i va baixar un
cofre que hi havia.
El van obrir en Max i el Sabates Blanques alhora i dins hi havia
un altre missatge que deia: “L’illa és el tresor!
Si us la quedeu l’heu de conservar molt bé i vigilar
que ningú la destrueixi ni l’embruti, perquè
té moltes riqueses ecològiques i està molt
neta i polida. Signat Barba Negra, pirata de l’oceà
Pacífic”
Els pirates
es van quedar bocabadats perquè esperaven un tresor ple de
joies i monedes. Però es van mirar bé l’illa
i van veure que era tant bonica i hi havia tants animals i tantes
plantes diferents, que es van decidir a quedar-se a viure allà
per sempre i compartir-la amb en Sabates Blanques.
Van deixar
de fer de pirates, van muntar un “xiringuito” per la
gent que hi anés i van vigilar molt que ningú la fes
malbé i van ser rics per sempre més!
