-A buscar la meva filla Taqueta que , la darrera vegada que l'he
vist estava jugant amb un grup de cavallets de mar. L’ hem
avisat que marxàvem però no ens deu haver sentit i
després ja no l’ hem vist més. Ens podríeu
ajudar a trobar-la?
- És
clar, que sí. Nosaltres i tu anirem cap a l’ esquerra
i vosaltres. les altres orques, cap a la dreta.
El grup d’orques
marxa amb la idea de trobar a la Taqueta.
El pare del
Gerard i l’ Anna es posa l’equip de submarinar que sempre
porta a la barca i s’agafa a l’aleta dorsal de la mare
de la Taqueta.
Tots dos es submergeixen per buscar en el fons del mar. Mentre,
el Gerard i l’Anna els segueixen amb la barca.
Al cap d’una estona de bucejar veuen , de lluny , el vaixell
que vigila el pop Set Potes. El pare del Gerard i l’ Anna
pregunta al pop:
- Has vist
una orca petita, que es diu Taqueta ?
- Sí,
he vist una orca petita que anava amb la Sirena dels Mars. Han marxat
cap a la dreta.
- Doncs, som-hi,
anem a seguir buscant cap allà!
Al cap d’una
estona de nedar, veuen una cueta d’orca que surt d’entre
unes roques. S’acosten per mirar si és la Taqueta,
però … Quina pena! No és la Taqueta.
Segueixen buscant
i veuen una orca i una sirena. S’hi apropen i aquest cop sí
que són la Taqueta i la Sirena dels Mars.
- On t’has
posat, Taqueta? He estat ben amoïnada- li diu la mare.
- M’he
distret amb els cavallets de mar, no he pogut nedar tan ràpid
com ells i els he perdut de vista. Quan he vist que estava sola,
he tingut molta por i he començat a nedar i nedar i m’
he cansat molt. Llavors anava a descansar al vaixell que vigila
el pop Set Potes i en aquell moment, ha aparegut ella, la Sirena
dels Mars, i s’ha ofert a ajudar-me.
- Moltes gràcies,
sirena, per ajudar a la Taqueta. Sempre que vulguis pots venir amb
nosaltres. Au! Anem a avisar les altres orques que ja hem trobat
la Taqueta .
Al cap d’
una bona estona de nedar, es retroben amb les altres orques i totes
exclamen alhora:
- Ja han trobat
la Taqueta! Apa, anem cap a casa!
I així
va ser com, la Taqueta, va aprendre que no havia de badar tant i
que havia de fer cas de la mare.
I van ser felices
per sempre més.
.