-Hem perdut la Taqueta! –va dir la mare orca.
La van intentar
consolar, però no hi havia manera perquè estava molt
nerviosa fins que el pare d’en Gerard i l’Anna va dir:
-No pateixis,t’ajudarem.
Baixarem a buscar-la amb un submarí.
Però
lluny d’allà, la Taqueta, amb ajuda de la sirena havien
trobat un altre refugi per descansar: un vaixell-tauró que
també estava enfonsat. Era un vaixell d’uns pirates
que anaven a robar el tresor, però el pop Set potes, l’havia
tibat cap al fons del mar i havia naufragat. Havia estat un bon
lloc perquè la Taqueta agafés forces. Des d’allà,
la Taqueta va veure, per un ull de bou, que s’acostava un
cranc gegant, estrany, seguit de dues orques. Era el submarí
i al darrere hi anaven el seu pare i la seva mare. Què contentes
es van posar quan es van trobar!!!!
I…per
més orques i més orques s’ha acabat aquest conte!
