... prop de la platja, on hi vivien unes estrelles de mar molt presumides.
- Heu vist a
unes orques ? - va preguntar la Taqueta.
- No,
no hem vist a cap orca - van respondre.
Prop d´allí
també hi havia dos petits crancs molt juganers.
-Nosaltres estàvem
jugant i no hem vist a ningú - van respondre.
Ja estaven una
mica amoïnats .Van nedar una estona més i, de sobte,
es van trobar amb la mama tortuga que estava molt concentrada posant
uns ous molt bonics. La mama tortuga també els hi va dir
que no havia vist a cap orca que nedes per aquelles aigües.
Una mica més tard varen trobar a un pop molt amable. Els
hi va dir que feia una estona havia vist a unes orques que estaven
molt i molt tristes perquè havien perdut a la seva filla.
Anaven cap a l´ est. La Taqueta i els dofins estaven molt
contents. Pensaven que aviat trobarien als seus pares...
Els pares de
la Taqueta, mentres, estaven parlant animosament amb un grup de
50 calamars molt simpàtics. La Taqueta i els dofins van veure,
una mica lluny, a les orques i als calamars. “Són els
meus pares!” Va cridar d´alegria i se’n va anar
nedant, com un coet, per poder abraçar-los. Però,
darrera unes roques s´amagava un ferotge tauró blanc
que feia dos dies que no havia menjat res. Va sortir de l´amagatall
disposat a fer un bon àpat...
En aquell moment
tant terrorífic, els 50 calamars van tirar la tinta tots
alhora . La Taqueta, els seus pares i els dofins amics es van poder
escapar a tota velocitat.
Uns dies més
tard, la família de la Taqueta, els dofins i els calamars
salvadors van celebrar una gran festa...
