Desenllaç 2-2-2
 
La petita orca perduda.
Institució Pere Vergés 2n B
El Roserar



… l’ oceà.

Però la seva sorpresa va ser quan la Taqueta va dir:

- Em puc quedar uns dies amb vosaltres?
- I tant! Queda’ t uns quants dies. Ens ho passarem molt bé!

El segon dia va conèixer els amics del dofí: el popet esbufegador, el calamar ballaruc, la rajada poruga i el cavallet presumit. Tots es van fer bons amics.

El tercer dia no paraven de fer sons alegres i cantaven i ballaven sense parar.

Però el quart dia ...

- Què et passa Taqueta?
- Estic trista. Trobo a faltar els meus pares.
- Saps què? Anirem a buscar-los i tots els meus amics ens ajudaran.- va dir el dofí.

El dofí va fer uns sons i els altres dofins van reunir-se amb ell.

- Hem de buscar les orques. La Taqueta està molt trista.

Un vell dofí va dir:

- D’acord. Marxem abans no sigui massa tard. Però hem d’evitar el camí dels taurons. Tenen molta gana i són molt malcarats!

Les aigües eren càlides i quan trobaven un banc de peixos preguntaven:

- Heu vist les orques?
- No. Per aquí no han passat.

El vell dofí va dir:

- És millor que ens separem. Nosaltres les buscarem per les aigües fredes del nord.

El petit dofí va dir:

- Nosaltres les buscarem per les aigües més càlides al voltant de l’ illot.
- Aneu en compte que els taurons sempre hi romancegen!

La Taqueta no parava de plorar.

- Veieu alguna cosa?
- No. No es veu res de res.

L’ oceà era immens. Nedaven molt de pressa però no les trobaven. De sobte un remolí xuclà l’orca i els seus amics cap a la superfície. Els taurons els encerclaven. Un d’ ells va obrir la seva bocassa i ...

- Socors! Ajudeu-me! Socors! Tinc por! Tinc molta por!

De cop van aparèixer unes onades i una claror blanca.
Eren el biòleg i la seva família. Havien escoltat els plors de la Taqueta i ara intentaven calmar-la. Però sense saber perquè, es va fer un gran silenci.

El vell dofí, que sempre estava a l’aguait, s’aturà i va dir:

- Anem cap allà!

La família de l’orca s’acostava. També anaven cap al gran silenci. Quan eren a prop ... Els taurons van atacar el vaixell!

El biòleg i la seva família van caure a l’aigua. La Taqueta va recollir la mare, el dofí el pare i els seus amics marins el fills. Nedaven i fugien dels taurons i es defensaven com podien i quan semblava que no hi havia salvació unes orques van arribar pel nord i uns dofins pel sud. Va haver-hi molta confusió però finalment les orques van acorralar els taurons i els dofins i els seus amics van allunyar el biòleg i la seva família del perill.

Per fi va tornar la calma a l’ oceà.

Des d’aquell dia un cop a l’any la família del científic es troba al mig de l’oceà amb els seus amics: les orques, els dofins, el pop, el calamar, la rajada, el cavallet i ... la Taqueta!

 

 

 

 

 

 

 

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.