Hi havia una
vegada un vaixell amb un pare i els seus dos fills en Gerard i l’Anna
que sempre que podien anaven una estoneta a navegar. Ells vivien
en un poblet de costa del nord d’Europa.
El pare era
un biòleg i un gran coneixedor de com són les orques;
fins i tot entenia el seu llenguatge.
Vet aquí
que quan ja estaven de retorn cap a casa van veure un grup d’orques.
El pare va dir als seus fills:
- Em sembla
que aquestes orques els hi passa alguna cosa, estan molt neguitoses
i esvalotades.
Resulta que
les orques estaven molt i molt preocupades perquè una orqueta
petita, la “Taqueta”, l’havien perdut i no sabien
què fer per trobar-la.
L’última
estona que l’havien vista estava distreta amb un grupet de
cavallets marins. La mare de la “Taqueta” recorda haver
dit.
- Au vinga Taqueta
que ja marxem,...
I ja no recordava
res més...
