A mig camí es van trobar un illot molt gran i van haver de
canviar la ruta, de cop i volta, en Tuc-Tuc, que era dalt del pal
més alt del vaixell, va començar a cridar:
-Vaixell a
la vista!, vaixell a la vista! .
Era en Ramonet
i els seus pirates dolents que anaven fent la mateixa ruta cap a
Hawaii, perquè s’havien apoderat d’un mapa molt
antic, que havien trobat al Temple de la Tempesta, al bell mig de
la selva de Tenerife . El mapa assenyalava el lloc exacte a on podien
trobar el fabulós tresor del pirata “Barba-roja”,
un avantpassat d’en Ramonet, egoista com ell, que s’havia
fet molt i molt ric.
- Hola Ramonet!
Què se t’ha perdut per aquí?. Va preguntar en
Max.
- Vaig a buscar
el tresor d’en Barba-roja i no penso compartir-ho amb ningú!.
Va respondre en Ramonet.
En Max i els
seus pirates bons es van reunir per idear una estratègia
i així enganyar als pirates dolents. Desprès de pensar
durant una bona estona, van decidir enviar a en Tuc-Tuc perquè
canviés el mapa del tresor per un altre de fals.
Sense haver d’esperar massa, van veure que el vaixell dels
pirates dolents canviava de ruta cap el lloc equivocat: Havien caigut
al parany i en Max i els seus pirates barbacolors van començar
a cridar:
- Victòria,
victòria!. Ho hem aconseguit!. Hem enganyat a en Ramonet
i els seus pirates!
Però
en Ramonet no va trigar gaire en adonar-se que l’hi havien
aixecat la camisa perquè sense voler, en Tuc-Tuc, havia deixat
una ploma verda sobre la taula amb el mapa fals. Va agafar la ploma
i va començar a cridar i a donar cops per tot arreu i a tothom,
cridant tot enfurismat:
- Llamps i trons!.
Maleït Max!. Et juro que me les pagaràs totes juntes
quan t’enxampi!. I tu, ocellot del dimoni !. Et juro que quan
t’atrapi et menjaré a la brasa!.
Tot seguit va
agafar una drecera i va sortir ràpidament a cercar en Max
i els seus pirates que encara celebraven l’enganyifa i no
sabien el què els hi estava a punt de succeir ....
