I van haver de suportar tempestes i grans entrebancs per sobreviure,
finalment van arribar a l’illa de Hawaii. En aquesta illa
es van trobar amb en Ramonet i els seus pirates que eren molt dolents,
els hi van preparar trampes perquè en Max i els seus pirates
de barbes de coloraines quedessin atrapats.
A l’illa
de Hawaii, en un lloc secret hi havia un mapa, aquest els orientaria
cap a on era amagat el tresor.
Després
de molts entrebancs, ensurts i lluites els pirates d’en Max
van guanyar als pirates d’en Ramonet. Van trobar el mapa,
que els conduïa pel mar a una illa secreta. Quan van desembarcar
van quedar meravellats de tanta riquesa ecològica, hi havia
animals i plantes de totes menes. Els rius, les muntanyes i tot
estava molt net i polit, sense cap deixalla pel terra.
En Max va dir
als seus pirates:
- Fixeu-vos
bé !
- Nosaltres
la deixarem tan neta com l’hem trobat!.
En aquesta illa
hi havia molts lloros, i en Tuc-Tuc que era una mica entremaliat
va marxar volant amb els altres lloros, aleshores en Max ja no sabia
distingir quin d’aquells lloros era en Tuc-Tuc. Però
Vet aquí
que quan en Tuc-Tuc va veure arribar a l’illa en Ramonet i
els seus pirates, es va espantar tant, que d’una volada va
anar a l’espatlles d’en Max i ja no es va separar d’
ell mai més.
En Max va decidir
que com aquesta illa no tenia encara cap nom, i els seus pirates
amb les barbes de coloraines li donaven un color especial, va decidir
anomenar-la l’illa dels colors.
A partir d’aquest
moment en Max i en Ramonet amb els seus respectius pirates van barallar-se
i lluitar per trobar el meravellós tresor.
Però…
