Mentre
buscaven a la Taqueta ella estava jugant amb els cavallets de mar.
De sobte, es van trobar amb un calamar que els va dir:
– Torneu
cap a casa! Segur que els vostres pares us estan buscant i estan
molt preocupats!.
La Taqueta
es va girar tot buscant els seus pares, però no hi eren!.
Tot jugant s’havia perdut!. La petita orca es va començar
a preocupar i a posar-se trista. De sobte, va sortir un tauró
tot enfadat que va dir:
– Sortiu
d’aquí o us menjaré!.
Els cavallets
de mar li van dir a l'orca petita:
– Corre!
Corre!.
L'orqueta va
començar a nedar tant ràpid que es va perdre i es
va quedar completament sola.
La Taqueta va
començar a plorar tota desesperada i cridava a la seva mare.
Un dofí que passava a prop va sentir que algú plorava.
El dofí va apropar-se a ella i li va preguntar:
– Què
et passa? Per què plores?.
La Taqueta li
va contestar:
– Perquè
m’he perdut!.
Com que s’estava
fent fosc el dofí li va proposar anar a refugiar-se a la
cova dels dofins. Però en arribar no hi havia ningú...
La cova era
molt gran i molt bonica, amb petxines, algues, roques daurades,
cavallets i estrelles de mar, tresors, flors marines, peixos i coralls
de colors. La Taqueta es va quedar bocabadada en veure tot el que
hi havia. Va quedar-se tan sorpresa que es va oblidar que s’havia
perdut.
El dofí
va preparar el sopar. Va cuinar sopa de peix i petxines a la planxa.
Quan van acabar de sopar se’n van anar a dormir.
Al dia següent
van arribar els altres dofins. Quan van veure que hi havia una orca
a la seva cova es van espantar i van renyar al dofí.
- Però,
què hi fa una orca aquí?! No veus que se’t menjarà?.
El petit dofí
va dir:
–No,
no passa res, és amiga meva! A més és petitona
! I s’ha perdut!.
Els dofins en
sentir la història de la Taqueta van decidir ajudar a la
petita orca a buscar els seus pares. I van començar a buscar
per....
