En Pep i en Martí van baixar de la nau per explorar el planeta i sobretot per trobar la Marta i en Joel.

- Bona sort i aneu amb compte!- els diuen en Jan i la Rosa des d’una finestra de la nau.

En Pep i en Martí comencen a caminar per aquell planeta fred i silenciós. Veuen muntanyes grises, llacs d’aigua vermella, arbres de color blau, volcans que treuen fum verd…

 

- Quin planeta més estrany, oi?- va dir en Martí a en Pep.

- Sí, si que ho és. Mira Martí, allà hi ha dos marcianets que potser ens podran ajudar.

- Hola, marcianets!, que ens podríeu ajudar? Estem buscant a dos amics nostres que es diuen Marta i Joel. Per casualitat, no els haureu vist?

- Doncs sí que els hem vist. Van aparèixer aquí un dia que miràvem pel telescopi… Estan a la cova del monstre rocós. Tothom el coneix amb aquest nom perquè és fort com una roca. Però vigileu perquè aquella cova és casa seva i no hi ha entrat mai ningú.

I com ho farem per treure’ls de dins de la cova?- va preguntar en Martí preocupat.

I els marcianets que eren molt intel·ligents, van contestar:

- Ja ho tenim! Anirem a la cova tots plegats i mentre nosaltres distraiem el monstre ensenyant-li una mica de menjar, vosaltres dos aprofiteu per entrar dins la cova i treure els vostres amics.

- D’acord, quina bona idea! – van dir en Pep i en Martí.

I així ho van fer: van anar tots junts a la cova i de seguida que els marcianets van treure el menjar, el monstre va sortir. En Pep i en Martí van entrar-hi i van salvar a la Marta i en Joel, que estaven molt espantats però al mateix temps molt contents de tornar a veure els seus amics.

Es van acomiadar dels marcianets i van pujar a l’astronau rumb cap a casa.

I vet aquí un dia assolellat, vet aquí un cel estrellat, aquest conte s’ha acabat.

 

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.