Desenllaç 1-2-3

En Pep i el valent d’en Martí baixen de l’astronau i al cap de poca estona es troben uns petits extraterrestres de color verd clar. - Ecs, quines bestioles més lletges i repugnants! –diu en Martí. - Espera, deixa’m pensar que potser ens poden ajudar … - diu en Pep. Hola bufonets, que heu vist una nena i un nen que s’assemblen a nosaltres? - Sí, sí, sí, sí – contesten tots a la vegada. - Són aquells presoners dels nostres pares ! – diu el més decidit.

A partir d’aquest moment tot passa molt de pressa. En Pep i en Martí tornen a l’astronau a buscar els seu companys, i juntament amb les petites, fastigoses i verdes cries d’extraterrestre es dirigeixen cap a un forat enorme, no gaire lluny d’allà. Amb l’ajuda dels petits habitants d’aquell planeta, alliberen en Joel i la Marta, però just quan s’abracen tots emocionats, arriben i els pares i mares extraterrestres : verds més fosc, grossos, molt, molt grossos. - Què heu fet ?, esteu tocats del bolet, no veieu que ara ens atacaran ! Primer eren dos i ara ja són tot un exèrcit ! – diu l’animalàs que sembla que mana més que els altres.

Ara és en Pep que comença a explicar que ells venen d’un planeta llunyà que es diu Terra, i que encara que tinguin una cara diferent, un cos diferent, un color de pell diferent i facin una olor diferent, són bons i només han vingut a trobar els seus dos amics. En Pep va haver de parlar hores i hores per convèncer els extraterrestres : bla, bla, bla, bla, bla, bla... Els extraterrestres varen fer una reunió per decidir si tot això que explicava en Pep era veritat o mentida. Mentrestant, una cria molt petita d’extraterrestres va caure en un dels forats que estava ple d’aigua. No sabia nedar i s’estava ofegant. En Jan ho va veure i s’hi va tirar de cop per salvar-lo.

Els extraterrestres grans quan ho van saber van veure clar que eren bones persones, els van demanar perdó i abans que marxessin els van preparar una gran festa. Quan eren a punt de pujar a l’astronau per tornar a la Terra, totes les cries i els nens i nenes de la classe de les Galàxies, s’abraçaven molt contents i emocionats. - Adéu, adéu, fins aviat. Us esperem algun dia a l’observatori astronòmic. Per fi aterren prop del parc i marxen cap a casa perquè és molt tard. Pel camí la Rosa diu: - Quina aventura tan emocionant ! Ha estat fantàstic ! - Segur que mai més no farem una excursió com aquesta –diu la Marta. - Potser sí.- diu en Jan- que no recordes que algun dia vindran a visitar-nos els nostres nous amics?
Vols un altre final? Prem la fletxa i tria.	I conte contat, aquest conte ja s'ha acabat !!

	Desenllaç 1-2-3
Una nit misteriosa i màgica a l'observatori.		Escola Empordà 2n A