-La Cuqueta , la Pini i la Picarona estaven molt contentes però
també preocupades perquè no sabien quina seria la
tercera prova i tampoc si la podrien passar.
Passà
una estona de caminar i caminar, es van trobar un ratolinet petit.
-
Hola!. Va dir el ratolí.
- Hola!. Van
respondre la Pini, la Cuqueta i la Picarona. – Qui ets?
- Sóc el carter del bosc. Tu ets la Picarona, oi?. Va dir
el petit animalet.
- Com saps
el meu nom?. Va dir la Picarona.
- Doncs perquè tinc un paquet per a tu. Té. Va dir
el ratolí. I va marxar.
En obrir el
paquet van veure que a dins hi havia un ram d’herbes brillants.
Eren unes herbes màgiques!
Cap de les
tres sabien per a què servien aquelles herbes però
van decidir que si havien arribat a elles era per alguna raó.
Així que les van guardar.
Van seguir
caminant i quan es van voler adonar ja era fosc. El camí
semblava que no acabés mai. Llavors la Pini es va adonar:
el camí es movia i per molt que caminaven no avançaven
res. Seguien al mateix lloc!!
Es començaven
a preguntar com ho farien per sortir d’allà quan, de
cop i volta van veure una girafa que estava com adormida a terra.
A l’acostar-se
es van adonar que la girafa estava malalta de gana i li feia molta
falta menjar alguna cosa.
-
Què podem fer? Va dir la Pini. –L’hem d’ajudar
com sigui!
- Sí,
pobreta! Va dir la Picarona.
- Ja ho tinc!!
Va dir de sobte la Cuqueta.
Llavors, la
Cuqueta, va treure l’herba màgica que el ratolí
li havia donat. Va pensar que el millor que podia fer amb l’herba
era donar-li perquè se la mengés. De totes maneres,
no sabia ben bé què havia de fer amb ella. Va pensar
que el millor que podia fer era ajudar a algú.
Just després
de menjar-se l’herba, la girafa es va aixecar del terra. I
com que l’herba era màgica, li van sortir unes ales
molt grans que li servirien per poder anar on volgués.
