La Cuqueta i els seus amics estaven molt contents perquè ja els faltava poc per arribar a la Muntanya Blanca.

Mentre anaven caminant, va començar a bufar una tramuntana molt forta i es va formar un gran remolí de fulles de colors que va aixecar molta pols i els va ben embolicar. Es van posar a cridar i a xisclar perquè feien més voltes que un ventilador.

Ja havien trobat la tercera prova que havien de passar!

-Com ho farem per sortir d’aquí?- va dir la Cuqueta.

-No ho sé !-va contestar la Picarona.

-Ja pensarem alguna cosa- va afegir en Cosmin

Mentrestant la Pini, sense dir res per no perdre les forces, anava fent petites volades per aconseguir alliberar-se. Tot d’una va notar que algú li donava una forta empenta que la feia sortir del remolí.

Era un esquirol molt simpàtic que havia vist tot el que havia passat.

 

-Bon dia esquirol.Sort que has arribat abans que el remolí se’ns emportés !

-Estàvem tan espantats !.

-Jo sóc la Pini i tu, com et dius?

-Em dic Ski. T’agrada el meu nom?

-Oh, si, és molt bonic.

I així va començar una relació d’amistat entre la Pini i l’esquirol.

Quan la Pini ja estava més tranquil.la, va demanar a l’Ski que li donés alguna idea per poder ajudar els seus companys.

Vora el camí,al costat d’unes flors que feien molta olor,hi van trobar una ampolla de vidre. L’Ski, se’n va adonar i li va dir a la Pini que potser si posessin tot el remolí de fulles dins l’ampolla, els seus companys podrien sortir-se’n.

La Pini, molt il•lusioada per la bona idea que havia tingut l’esquirol, es va posar a treballar de valent. Va agafar l’ampolla per un cap i l’Ski per l’altre i a la de tres van ficar el remolí dins l’ampolla i la van tapar ràpidament. Així va ser com la Cuqueta,els seus companys i l’Ski que s’hi va afegir, van aconseguir continuar el seu camí.

Quan ja feia una bona estona que caminaven, estaven tan cansats que van decidir aturar-se a reposar. La Cuqueta, però,estava nerviosa per arribar al lloc que havien d’anar i ben aviat els va fer tornar a posar en marxa.

Mentre anaven cantant, jugant i rient, no s’adonaven que anaven avançant i de cop i volta van veure com a davant seu, imponent, s’alçava la Muntanya Blanca i als seus peus el llac d’Aigües Fredes. Quina alegria van tenir! Quins crits que feien!Al final havien arribat al seu destí.

 

Era el moment més emocionant per la Cuqueta,perquè ella sabia que si volia tenir la seva closca d’un color verd intens s’havia de banyar en aquell llac.

Els seus amics la van animar perquè s’hi posés a dins, tot i que l’aigua estava molt freda perquè era la del desglaç, i quan estava ben remullada, ells també s’hi van posar per fer-li companyia.

Així va ser com la Cuqueta va canviar la seva closca de color, i per tant ja era una tortuga adulta.

Quan van tornar a casa, van tenir molta feina a explicar als seus pares totes les peripècies que els havien passat, però ho feien amb molta gràcia, perquè s’ho havien passat molt bé, havien ajudat una amiga a fer-se gran i també havien fet un nou amic, l’esquirol Ski.

 

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.