Després de navegar tota la nit, el Sol comença a treure el nas i decideixen dormir una estoneta.

Tot just han agafat el son, un soroll molt fort d’aigua els desperta.

- Què és aquest soroll?- pregunta la Cuqueta a en Cosmin.

D’una revolada, la Pini i la Picarona, una mica espantades, s’acosten a la Cuqueta i exclamen les dues a la vegada:

- Potser és un cocodril enfadat!

- Apa! Mireu, és un salt d’aigua! - contesta en Cosmin.

 

 

Aleshores, la Cuqueta pregunta tota confosa :

- I ara què farem?

- Continuarem pel camí a peu - respon en Cosmin.

- Però haurem de caminar molt? - rondina la Pini.

- No - diu en Cosmin - darrera d’aquest bosquet roig hi ha la Muntanya Blanca.

Una mica més tranquils, lliguen la barqueta a una soca. I com que el Sol ja escalfa força, busquen una ombra on descansar i dormir fins al vespre.

Quan es fa fosc, treuen les llanternes i continuen l’excursió fins al bosquet roig. Un cop allà, fan una paradeta per menjar unes quantes fulles.

L’endemà al matí es desperten i es troben just al davant de la Muntanya Blanca i, al peu, veuen el llac d'Aigües Fredes.

La Cuqueta corre a banyar-se, es tira de bomba i, quan surt, la seva closca es torna fosca com la de les seves germanes grans. Quina alegria!!

Aleshores, la Cuqueta decideix tornar a casa i fer una gran festa per celebrar-ho amb els companys de viatge i les seves germanes. Això sí, ho fan de nit, perquè en Cosmin ho pugui veure tot ben clar.

I conte contat, ja s’ha acabat.

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.