La classe de 2n, “Les galàxies”, està
contenta, il·lusionada, emocionada… perquè anirà
a visitar l’observatori astronòmic.
Alguns companys
ja el van visitar aquest estiu, de dia, i els va agradar molt. Però
aquest cop hi aniran al vespre, quan sigui fosc, per poder observar
la lluna i els estels.
En Martí
i els seus companys preparen els estris que necessiten: motxilla,
cantimplora i, sobretot, les llanternes de mà i unes de més
divertides que porten al cap, amb una cinta elàstica.
Avui és el gran dia. S’ha fet fosc quan tots comencen
a caminar cap al Parc Catalunya, on hi ha l’observatori. Els
nens han de fer una bona caminada travessant tota la zona boscosa,
plena d’arbres, arbustos…fins arribar-hi.
Quan són
al mig del bosc comencen a sentir sorolls…UUUHH!
La Rosa s’espanta
i diu:
Què és
això?
No t’espantis,
és un mussol o una òliba. Aquí al Parc n’hi
ha molts, -diu el Joel.
Quin ensurt! –diu la Maria.
Més endavant
l’Eulàlia fa un bot i diu:
Què és
això, un porc senglar…?
Un conill espantat!
–diu la Marta.
En Jan il·lumina
un ratpenat, amb la seva lot:
Mireu, mireu!!
Al cap d’una
estona veuen un edifici blanquinós i amb forma de bolet.
Ja han arribat.
Truquen a la porta i …..nyiccc….
I ara, com t’
agradaria que continués aquest conte?
