Com cada dia , la Cuqueta es desperta a les vuit del matí, es renta la cara, esmorza una fulla d’ enciam i neteja la seva petita closca.

Aquell dia d’ estiu feia tres anys. Li esperava un viatge molt especial. Les seves germanes grans, que ja l’ havien fet, li van explicar:

Hauràs de caminar i caminar durant una setmana fins a la muntanya Blanca, i t’ hauràs de banyar al llac d’ Aigües Fredes que hi trobaràs. Només així, el color de la teva closca es tornarà verd fosc com el nostre i ja seràs una gran tortuga i no una xicarrona, com fins ara.

 

La muntanya Blanca! Estava nevada gairebé tot l’ any i només a
l’ estiu, la neu es convertia en el preciós llac d’ Aigües Fredes. La Cuqueta estava feliç, però també una mica espantada.

Mentre pensava si se’ n sortiria, la Pini, una papallona molt elegant amb unes ales de mil colors vé a saludar-la:

-Bon dia Cuqueta! Moltes felicitats! Ja estàs a punt per fer el gran viatge?

En aquell moment…

BZZZ! BZZZ! PUM! De cop i volta, l’ abella Picarona, a terra davant seu.

-Ai!! Quin mal! Estava esmorzant i he caigut de la flor més alta.
Cuqueta, puc venir amb tu a la muntanya Blanca?

-Picarona, tu sempre tan despistada!-diu la Cuqueta-. I és clar que pots venir. Tu també t’ hi apuntes Pini? Com més serem, més riurem!.

I així, la Cuqueta, amb una motxilla damunt la closca, la Pini i la Picarona se’ n van a l’ aventura.

Començava a fosquejar. Dalt d’ un arbre veuen una ombra i senten una veu que ja coneixien. Era el mussol Cosmin, el vigilant de la nit…

I ara, com t’ agradaria que continués aquest conte?

Tria un camí i ... molta sort!!