La porta s’obre
molt a poc a poc i entre la foscor apareix un senyor vellet, baixet,
amb ulleres i una barba molt llarga i blanca. Que amb una veu greu
i ronca els diu:
- Què
feu aquí, nens?
La Rosa, tota
valenta, contesta:
- Venim a visitar l’observatori astronòmic.
I en Jan afegeix...
- Ens han dit que és molt xulo!
El vellet diu:
- Passeu, passeu! Em dic Merlí i ja fa més de 50 anys
que treballo en aquest observatori.
En Joel contesta:
- Caram! Quants anys! Et deus conèixer pam a pam tot l’edifici!
Nosaltres anem a 2n i ens diem la classe de “les
galàxies”.
- Ui! No t’ho
pensis pas que em conec tots els racons...Hi ha una habitació
que no he trepitjat mai!
I la Marta...
mig encuriosida, mig poruga... pregunta:
Per què? Que et fa por?
-
Por? No, home, no! El problema és que no tinc la clau! Però
el que sí tinc és un mapa que em vaig trobar
fa 30 anys mentre remenava les coses de l’antic
encarregat, el que treballava abans que jo...Sabeu? Cada
nit sento sorolls dins i per això mai he tingut
el valor de posar-me a buscar les claus seguint el mapa...
En Jan i l’Eulàlia
diuen a la vegada:
- Vols que t’ajudem?
La Marta ràpidament
diu:
- Voleu dir? És fosc i potser surten fantasmes!
En Merlí,
dubtant, els diu:
- No...dona,si...jo diria que...bé, no...dic que els fantasmes
no existeixen!
La Maria li
diu a la Marta:
- Tu, no pateixis, jo aniré al teu costat i et donaré
la mà...
En Merlí
obre un calaix tancat amb clau i d’allà en treu un
paperot rebregat i brut... és el mapa!
Tots
s’agafen de les mans i segueixen en Merlí que amb el
mapa obert comença a caminar cap a la porta de sortida... Però
de sobte un soroll que sembla la petjada d’una bèstia
gegant, va sortir de la porta de l’habitació misteriosa....
