- Hola! Què feu a aquestes hores per aquí?-Els diu el mussol.

- Acompanyem la Cuqueta a la Muntanya Blanca – respon la Pini.

- Perquè s’ha de banyar al Llac d’Aigües Fredes – explica la    Picarona.

- Ja sabeu el camí? – pregunta el Cosmin.

- Més o menys – diu la Cuqueta – m’ho han explicat les meves   germanes, però no estem gaire segures de saber-lo trobar.

- Jo, sí que sé el camí. Si voleu puc anar volant davant vostre i us   puc guiar – els diu el mussol.

- Moltes gràcies, Cosmin! Ens faràs un gran favor!

Així, mentre es feia fosc, el mussol les va anar guiant fins que van arribar a una alzina que hi havia pel camí i hi van plantar la tenda sota, perquè s’havia fet negra nit. Mentre en Cosmin vigilava, la Cuqueta, la Pini i la Picarona es van posar a dormir.

A trenc d’alba, van seguir el camí. En passar prop d’un castell enrunat, la Cuqueta hi va voler entrar, però la Picarona i la Pini tenien por.

-Si teniu por, hi entraré jo sola! – va dir la Cuqueta.

La tortuga va començar a entrar i de sobte va sentir: UUUUUUUUH! I va veure un fantasma que venia de sota terra. La Cuqueta i les seves amigues van sortir corrent, cames ajudeu-meee!

El fantasma anà disparat darrere seu i va fer aparèixer un riu d’aigües ràpides perquè no poguessin fugir... Llavors, de cop i volta, va aparèixer una boira molt espessa que va amagar la Cuqueta i el seus amics i els va separar del fantasma. Aquesta boira, per un costat, es va convertir en un pont perquè els nostres amics poguessin travessar el riu i, per l’altre costat, va fer una tempesta molt forta que va espantar el fantasma.

- HAUREU DE PASSAR TRES PROVES PER PODER ARRIBAR A LA    MUNTANYA BLANCAAAAA! – va dir el fantasma, amenaçant-los,    abans de desaparèixer.

Un cop passat el perill, van parar a descansar a l’ombra d’un castanyer. Mentre dinaven, va caure un ocell d’un niu i es va ferir una ala. La Cuqueta el va curar amb una ploma màgica que la seva mare li havia posat a la motxilla per si es feien mal.

- Moltes gràcies! – va dir l’ocell – Com a mostra d’agraïment us regalo aquest ou de cristall que us ajudarà a sortir del bosc que haureu de travessar.

- Gràcies i adéu! - Van dir la colla i van seguir el camí fins arribar a l’entrada del bosc. Quan miraven el paisatge, van veure que al camí hi havia una teranyina molt gran que semblava una reixa i una aranya gegant que teixia la teranyina i que els va dir:

- Només el ratolí de les dents màgiques pot fer un forat a la   teranyina per on podreu entrar al bosc i perquè vingui heu de dir   la contrasenya.

- I quina és la contrasenya? – va preguntar la Picarona.

- Us donaré una pista –va dir l’aranya- És la resposta a aquesta   endevinalla:

És de tres plantes i de color blanc.
Als ulls hi té dos botons i al nas una pastanaga.
Què és?

El mussol va endevinar la resposta i llavors va venir un ratolí que va ratar la teranyina i hi va fer un forat molt gran.

Els nostres petits aventurers van entrar pel forat i el ratolí els va dir:

- Heu d’anar amb compte i heu d’intentar sortir del bosc encantat abans no es faci fosc, perquè, sinó, els arbres es mouran i els camins canviaran de lloc i llavors us equivocareu de ruta.

 

A la Cuqueta li va agafar una mica de por, però es van atrevir i es van endinsar pel bosc. Tot seguint el camí es va fer de nit i els arbres van començar a canviar de lloc. Tenien molta por, però llavors la Pini es va adonar que la motxilla de la Cuqueta començava a brillar, la van obrir i van veure que era l’ou de cristall. La Cuqueta se’l va guardar sobre la closca i l’ou els anava avisant del bon camí: sí s’equivocaven, s’apagava i, si anaven bé, brillava.

De cop es va posar a brillar moltíssim i van veure que estaven davant un arbre que tenia un forat quadrat al tronc i, CRAS!, l’ou es va partir pel mig. Dins hi tenia un dau de la mida del forat de l’arbre. Van posar el dau al forat i es va obrir una porta al tronc, la van passar i van tornar a trobar el camí que havien de seguir.

 

Ja havien passat dues de les proves que havia dit el fantasma! Però..., quina serà la tercera? La podran passar i arribar a la Muntanya Blanca?...

 

I ara, com t’ agradaria que acabés aquest conte?

Tria un camí i ... molta sort!!