- Bona nit, Cosmin! Ens pots ajudar a trobar el camí de la    Muntanya Blanca?

- D’acord! Però penseu que sóc el vigilant de la nit, perquè és    quan hi veig bé. Haurem de fer el viatge mentre sigui fosc.

- Entesos, si anem amb tu, segurs estem!

Un cop s’han posat d’acord, comencen el viatge cap a la Muntanya Blanca.

En Cosmin, va al davant, fa de guia, perquè és el que hi veu més.
La Cuqueta agafa la llanterna de la motxilla per no perdre de vista al Cosmin.

 

 

De sobte veuen unes ombres i s’espanten. En Cosmin els explica que no han de tenir por perquè aquestes ombres les fan ells mateixos amb la llum de la llanterna.

Al cap d’una bona estona de caminar, la Pini pregunta:

- T’ho estàs passant bé, Cuqueta?

- Sí, m’ho passo bé, però tot i així m’espanto una mica.

Quan ja porten una altra estona de camí, la Picarona pregunta:

- Cuqueta, tens son?

- Ui, sí tinc molta son!

- Anem a descansar a sota d’aquell arbre.

Com que ja començava a clarejar, tots es posen a dormir sota un arbre, mentre esperen que torni a fer-se de nit i puguin seguir el seu camí.

Quan comença a fosquejar, mengen una mica i tornen a posar-se en marxa cap a la Muntananya Blanca.

Al cap d’una bona estona de camí, es troben un riu i aprofiten per refrescar-se una mica i…

Veuen que pel riu baixa una barca. No hi viatja ningú, sembla que està abandonada.

Sense pensar-s’ho dues vegades, pugen a la barca i segueixen el seu viatge.

Durant quatre dies fan el viatge pel riu, damunt la barca. Però al cinquè dia…

 

I ara, com t’ agradaria que acabés aquest conte?

Tria un camí i ... molta sort!!